Les llengües del món

En el món es parlen unes 6.000 llengües aproximadament. Malgrat tot, la distribució pels diferents continents és molt irregular.
Les llengües africanes i asiàtiques representen al voltant del 32% cada continent, el continent americà el 15%, les llengües del Pacífic el 18% i les del continent europeu el 3%.
La meitat de les llengües del món es concentren en 8 països: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234).
Malgrat el gran número de llengües existents i la necessitat de preservar-les, poques gaudeixen de bona salut. La globalització pot provocar que algunes comunitats abandonin les seves llengües. També pot ser una oportunitat per difondre amb més facilitat les diferents llengües que conviuen en el planeta.
Segons la UNESCO al voltant del 50% de les 6.000 llengües que existeixen al món estan en perill d’extinció, el 96% són parlades només pel 4% de la població mundial.

La classificació de les llengües

Criteris lingüístics

Característiques lèxiques

Segons les semblances en el vocabulari les llengües s’agrupen en disset famílies lingüístiques: indoeuropea, afroasiàtica, ameríndia, australiana, àustrica, khoisànida, na-dené…

Característiques morfològiques

Les llengües s’agrupen en aïllants (xinès), aglutinants (turc) i flexives (català).

Característiques sintàctiques

Segons la posició dels elements dins la frase, les llengües s’agrupen en sis tipus bàsics: SVO, SOV…

Criteris d’ús

Estatus

Llengües oficials: llengües que l’estat disposaque siguin utilitzades en l’administració, l’ensenyament i la justícia.
Llengües cooficials: llengües que comparteixen l’oficialitat legal d’un mateix territori.
Llengües sense regulació: llengües que no estan emparades jurídicament.

Vitalitat

Llengües normalitzades: llengües que mantenen una posició estableen els diferents àmbits socials.
Llengües en procés de normalització: llengües en recuperació d’àmbits socials.
Llengües en procés de substitució: llengües que perden progressivament àmbits socials.
Llengües extinguides: llengües que no tenen cap mena d’ús.

Nombre de parlants

Llengües majoritàries: anglès, xinès, castellà, hindi, àrab, rus…
Llengües minoritàries: suec, danès, català, basc, grec…

Codificació

Llengües codificades: llengües amb transcripció gràfica. Tenen diccionari i gramàtica.
Llengües no codificades: llengües que no estan regulades gràficament. Són vehicles orals.

Les llengües d’Amèrica

Les llengües d’Amèrica es classifiquen:
- La ameríndia
- La “na-dene”
- La “esquimo-aleutina”
Les tres famílies tenen origen en les tres etapes migratòries que van entrar al continent per l’Estret de Bering fa uns 18.000 anys, segons les hipòtesis més contrastades.
Es divideixen en un gran nombre de grups lingüístics diferenciats:
La família ameríndia és probablement la més diversificada del planeta, és a dir, la que es subdivideix en més grups de llengües: unes 600 llengües pertanyents a més de 100 grups.
Les causes d’aquesta diversificació són: la gran extensió del territori (Amèrica del Sud, Amèrica Central i bona part d’Amèrica del Nord), i l’aïllament que caracteritzava els grups humans del continent.
Al nord destaca el grup algonquí, amb llengües com l’”arapaho”, el “cherokee” i el “dakota”. Al centre trobem el grup uto-asteca amb el comanxe o el nàhuatl. A la regió andina trobem la llengua indígena més parlada del continent, el quechua- amb uns deu milions de parlants- a més del aymara i del maputxe. El guaraní i el tupí formen part del grup equatorial-tucanoano. Al riu Amazones existeixen els grups ge, “pano” i carib, amb llengües que tenen pocs parlants, com el “madija” (ge), el “marubo” (“pano”), i el “panare” (carib).
La segona família, la na-dene, s’extèn per Alaska i per l’oest de Canadà. Aquesta família inclou el grup atabascà, amb el “navajo” i el apatxe.
La família esquimo-aleutina ocupa la franja nord del continent, des d’Alaska fins a Grenlàndia. Conté llengües com el inuit i el yupik.


La diversitat lingüística d’Amèrica ha decrescut des de l’arribada de Colon el 1492, com a conseqüència de la colonització. A Brasil existien antiguament unes 1.200 llengües. Actualment només 170, la majoria en avançat procés d’extinció.
El guaraní és la única llengua ameríndia oficial en tot un estat americà: el Paraguai. Altres llengües no gaudeixen de cap grau d’oficialitat en part del territori, com el quechua o el aimara a Perú. Els estats d’Amèrica tenen com a llengües oficials una o varies portades al continent pels europees: l’espanyol, l’anglès, el francès, el portuguès i el holandès.

Les llengües d’Europa

El europeus van exportar productes a Europa i paraules per designar-los. Així, han arribat paraules com patata (del quechua), tomàquet o xocolata (del nàhuatl), a més de noms d’animals com piranya (del tupí), i com huracà (del “taino”) o anorac (del inuit), entre molts altres.
Al continent europeu hi han llengües que quasi s’havien deixat de parlar i que s’han tornat a utilitzar en els últims temps. Hi han llengües que arriben amb les persones que les utilitzen, com el xinès. Hi ha llengües que neixen a partir d’altres que ja existien llengües que semblen ressucitar. També existeixen llengües que desapareixen.
El nombre de llengües que es parlen al continent europeu arriben a ser setanta.
La majoria pertanyen a la família indoeuropea, és a dir, tenen un origen comú i s’assemblen. També hi ha llengües de les famílies uràlica i altaica, una llengua de la família afroasiàtica, el maltès i una llengua d’origen desconegut: el basc.
A Europa són indoeuropees les llengües bàltiques, cèltiques, les eslaves, les germàniques i les romàniques.
Al llarg de la història, les llengües europees s’han prestat paraules mutuament, i també de llengües d’altres continents.